Aquí us deixo aquest vídeo sobre algunes de les moltes dones científiques que no han estat prou reconegudes en la història:
miércoles, 8 de marzo de 2017
sábado, 11 de febrero de 2017
Dia de la dona en la ciència
Avui 11 de febrer és el Dia internacional de la dona i la nena en la ciència. I per a això aquí teniu un article sobre deu grans científiques que estan actualment en actiu: http://m.ara.cat/societat/Deu- cientifiques-trencar-sostre- vidre_0_1740426024.html
martes, 31 de enero de 2017
Hàbits alimentaris entre l'alumnat de 3r ESO
En primer lloc, es va preguntar a l'alumnat de 3r ESO de l'Ins Les Vinyes quantes racions de verdura, fruita i lactis menjaven al dia.
- Amb el tema de la verdura, es veu clarament com la majoria en menja un cop al dia, cosa que hauria de millorar-se amb 2 o 3 racions. Menys d’un 10% del l’alumnat en menja com a mínim aquestes 3 racions.
- Amb la fruita el tema ja està molt millor, la majoria mengen 2 o 3 racions diàries, encara que hi ha un gran percentatge que no en menja res, i això és un problema.
- I amb els lactis, tot està molt ben equilibrat, amb la majoria d'alumnes menjant 1 o 2 racions al dia.
Després, es va preguntar quantes racions dels aliments que es proposaven en menjaven a la setmana els i les alumnes.
- El consum de llegums està gairebé tot bé, la majoria de les persones en mengen 2 racions setmanals. Tot i així, hi ha un gran percentatge que no en menja.
- Amb la carn hi ha un greu problema, i és que la gran majoria en menja més de tres cops a la setmana, que podrien ser fins i tot unes 5 o 6 racions amb tots els entrepans d'embotit, tal com s'explicarà després. Aquest consum s’hauria de reduir a 2 o 3 cops a la setmana.
- El peix es podria dir que és el millor resultat de l’enquesta. La majoria en menja 1 o 2 cops a la setmana, el qual és el recomanable.
- El consum de llaminadures també està bé, encara que hi ha un petit percentatge que en menja més de 2 racions setmanals, les quals s’haurien de reduir a 1 o cap, si pot ser.
- La brioixeria industrial és un problema, perquè un gran percentatge d'alumnes en menja 3 o més cops a la setmana, i això pot causar greus problemes al futur, com l’obesitat, una malaltia molt popular i abundant, desgraciadament, avui dia.
La següent pregunta anava sobre quantes begudes ensucrades i energètiques es bevien a la setmana.
- La gran majoria ha contestat que en consumeix 1 o 2 vegades a la setmana, i això no és bo. Encara que no ho sembli, només una ampolla de beguda ensucrada ja porta unes 10 cullerades de sucre, que el nostre cos vomitaria, però no ho fa pel contrast que dóna el gas. És potser per aquestes begudes que hi ha tantes persones amb problemes de diabetis o sucre elevat.
- Amb les begudes energètiques, en canvi, es veu un bon resultat. La gran majoria no en beu mai, un 30% un cop a la setmana, i menys d’un 10% més de 3 cops a la setmana.
En tercer lloc, es va preguntar quantes vegades al mes es menjava fast food (hamburgueses, frankfurts...)
- La resposta és millor de l’esperat. La majoria va respondre amb 1 cop al mes, i menys d’un 5% més de 3 vegades mensuals, cosa que està molt bé, ja que el menjar ràpid és un dels pitjors problemes per a la gent en l'àmbit de la nutrició, ja que la quantitat de malalties que causen és molt gran.
Després es van preguntar els àpats que en feien al dia.
- El resultat és quasi perfecte: el 100% dina i sopa, el 70% esmorza i berena, i el 80% fa un segon esmorzar, principalment al col·legi. Tot i així, tothom hauria d’esmorzar, ja que és l’àpat més important del dia.
- També es va preguntar si els alumnes esmorzaven cada matí. La meitat va respondre a casa i al col·legi, un 30% només a l’institut i un 20% només a casa. Està bé, encara que tothom hauria d’esmorzar a casa. Finalment, en relació al menjar, es va preguntar què s’esmorzava a casa i a l’institut. El 90% va respondre que a l’institut esmorzaven entrepà, majoritàriament d'embotit. Això pot resultar saludable, tot i que no ho és del tot. El pa és sa i s’ha de menjar cada dia; l’oli també, però el problema està en els embotits. Ja es va descobrir que el menjar processat, com les hamburgueses, causen càncer, i dins d’aquest grup estan els embotits. El procés de la creació d’aquests aliments és bastant complex: per fer un fuet la carn no es cuina del tot, com fem amb un pollastre al forn, i es passen fums amb aromes per donar sabor a aquesta carn. Aquest fum és el que després causa malalties, una d’elles el càncer. És per això que recomanaria menjar embotit només 1 o 2 vegades a la setmana. Altres alternatives serien pa integral amb formatge, sucs, o fins i tot galetes no molt ensucrades, i a casa esmorzar molt més, com cereals, galetes amb llet, torrades... que són molt més saludables.
Al final, es va preguntar si en feien exercici fora de l’institut i en cas d’afirmatiu, especificar quin era i quantes hores en feien a la setmana.
- El 70% va respondre que sí que feia exercici fora de l'institut, i el 30% que no. Aquest petit percentatge hauria de fer exercici fora de les hores escolars, encara que hi sigui 1 hora setmanal.
- La majoria de gent va contestar futbol, ball o zumba, natació i bàsquet.
- Finalment, es veu que gairebé tothom fa la quantitat d’exercici recomanable a la setmana, que són 2 o més hores setmanals. Tot i així, hi ha un 10% que només fa 1 hora i n'hauria de fer més.
Treball realitzat per Anaïs Leyva
- Amb el tema de la verdura, es veu clarament com la majoria en menja un cop al dia, cosa que hauria de millorar-se amb 2 o 3 racions. Menys d’un 10% del l’alumnat en menja com a mínim aquestes 3 racions.
- Amb la fruita el tema ja està molt millor, la majoria mengen 2 o 3 racions diàries, encara que hi ha un gran percentatge que no en menja res, i això és un problema.
- I amb els lactis, tot està molt ben equilibrat, amb la majoria d'alumnes menjant 1 o 2 racions al dia.
Després, es va preguntar quantes racions dels aliments que es proposaven en menjaven a la setmana els i les alumnes.
- El consum de llegums està gairebé tot bé, la majoria de les persones en mengen 2 racions setmanals. Tot i així, hi ha un gran percentatge que no en menja.
- Amb la carn hi ha un greu problema, i és que la gran majoria en menja més de tres cops a la setmana, que podrien ser fins i tot unes 5 o 6 racions amb tots els entrepans d'embotit, tal com s'explicarà després. Aquest consum s’hauria de reduir a 2 o 3 cops a la setmana.
- El peix es podria dir que és el millor resultat de l’enquesta. La majoria en menja 1 o 2 cops a la setmana, el qual és el recomanable.
- El consum de llaminadures també està bé, encara que hi ha un petit percentatge que en menja més de 2 racions setmanals, les quals s’haurien de reduir a 1 o cap, si pot ser.
- La brioixeria industrial és un problema, perquè un gran percentatge d'alumnes en menja 3 o més cops a la setmana, i això pot causar greus problemes al futur, com l’obesitat, una malaltia molt popular i abundant, desgraciadament, avui dia.
La següent pregunta anava sobre quantes begudes ensucrades i energètiques es bevien a la setmana.
- La gran majoria ha contestat que en consumeix 1 o 2 vegades a la setmana, i això no és bo. Encara que no ho sembli, només una ampolla de beguda ensucrada ja porta unes 10 cullerades de sucre, que el nostre cos vomitaria, però no ho fa pel contrast que dóna el gas. És potser per aquestes begudes que hi ha tantes persones amb problemes de diabetis o sucre elevat.
- Amb les begudes energètiques, en canvi, es veu un bon resultat. La gran majoria no en beu mai, un 30% un cop a la setmana, i menys d’un 10% més de 3 cops a la setmana.
En tercer lloc, es va preguntar quantes vegades al mes es menjava fast food (hamburgueses, frankfurts...)
- La resposta és millor de l’esperat. La majoria va respondre amb 1 cop al mes, i menys d’un 5% més de 3 vegades mensuals, cosa que està molt bé, ja que el menjar ràpid és un dels pitjors problemes per a la gent en l'àmbit de la nutrició, ja que la quantitat de malalties que causen és molt gran.
Després es van preguntar els àpats que en feien al dia.
- El resultat és quasi perfecte: el 100% dina i sopa, el 70% esmorza i berena, i el 80% fa un segon esmorzar, principalment al col·legi. Tot i així, tothom hauria d’esmorzar, ja que és l’àpat més important del dia.
- També es va preguntar si els alumnes esmorzaven cada matí. La meitat va respondre a casa i al col·legi, un 30% només a l’institut i un 20% només a casa. Està bé, encara que tothom hauria d’esmorzar a casa. Finalment, en relació al menjar, es va preguntar què s’esmorzava a casa i a l’institut. El 90% va respondre que a l’institut esmorzaven entrepà, majoritàriament d'embotit. Això pot resultar saludable, tot i que no ho és del tot. El pa és sa i s’ha de menjar cada dia; l’oli també, però el problema està en els embotits. Ja es va descobrir que el menjar processat, com les hamburgueses, causen càncer, i dins d’aquest grup estan els embotits. El procés de la creació d’aquests aliments és bastant complex: per fer un fuet la carn no es cuina del tot, com fem amb un pollastre al forn, i es passen fums amb aromes per donar sabor a aquesta carn. Aquest fum és el que després causa malalties, una d’elles el càncer. És per això que recomanaria menjar embotit només 1 o 2 vegades a la setmana. Altres alternatives serien pa integral amb formatge, sucs, o fins i tot galetes no molt ensucrades, i a casa esmorzar molt més, com cereals, galetes amb llet, torrades... que són molt més saludables.
Al final, es va preguntar si en feien exercici fora de l’institut i en cas d’afirmatiu, especificar quin era i quantes hores en feien a la setmana.
- El 70% va respondre que sí que feia exercici fora de l'institut, i el 30% que no. Aquest petit percentatge hauria de fer exercici fora de les hores escolars, encara que hi sigui 1 hora setmanal.
- La majoria de gent va contestar futbol, ball o zumba, natació i bàsquet.
- Finalment, es veu que gairebé tothom fa la quantitat d’exercici recomanable a la setmana, que són 2 o més hores setmanals. Tot i així, hi ha un 10% que només fa 1 hora i n'hauria de fer més.
Treball realitzat per Anaïs Leyva
jueves, 12 de enero de 2017
Sobre el mesenteri i l'apèndix de l'aparell digestiu
A partir d'ara, a l'aparell digestiu hi ha un òrgan nou: el mesenteri. En aquest article trobareu tota la informació sobre el descobriment d'aquest nou òrgan: http://www.bbc.com/mundo/noticias-38497857

I d'altra banda, també s'ha descobert recentment que l'apèndix no és un òrgan sense cap funció, es veu que té un paper en el sistema immunitari i com a reservori de bacteris beneficiosos que ens ajuden en la digestió. Aquí teniu l'article: http://www.playgroundmag.net/noticias/actualidad/descubren-funcion_del_apendice-refuerzo-sistema_inmune_0_1899410061.html

I d'altra banda, també s'ha descobert recentment que l'apèndix no és un òrgan sense cap funció, es veu que té un paper en el sistema immunitari i com a reservori de bacteris beneficiosos que ens ajuden en la digestió. Aquí teniu l'article: http://www.playgroundmag.net/noticias/actualidad/descubren-funcion_del_apendice-refuerzo-sistema_inmune_0_1899410061.html
Suscribirse a:
Entradas (Atom)